Benvinguts a Espai d'Arts Dansa!!

Escola de dansa autoritzada

Espai d'Arts, escola de dansa, inicia l'activitat en formació de dansa l'any 2001. L'escola, amb la garantia del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, proposa una formació integral des dels tres anys per evolucionar i créixer en aquesta disciplina. Espai d'Arts compta amb professors Titulats superiors en pedagogia de la dansa i en coreografia, Graduats i Llicenciats en dansa clàssica, en dansa contemporània i composició coreogràfica en Consevatoris nacionals i internacionals, i ofereix a l'alumnat aules amb totes les garanties tècniques i requisits oficials. Un luxe per aprendre dansa i evolucionar-la cap a una professió.

Inscripcions curs 2018-2019

Podeu consultar l'horari a CLASSES I CURSOS

 

Mes informació al T. 93 803 5713email espaidarts@espaidarts.com

 

FORMULARI DE CONTACTEUs informarem dels cursos que s'adeqüen a la vostra demanda.

 

INSCRIPCIONS ONLINE pels cursos de PREDANSA, DANSA 1, DANSA 2, DANSA 3 i DANSA 4.

L'alumnat que cursa formació en dansa a Espai d'Arts pot demanar la simultaneïtat entre els estudis de dansa i els estudis d'ESO i Batxillerat. Demaneu més informació a recepció o al vostre Institut.

Sensibilització a la dansa

Predansa 

A partir de P3 d'Educació Infantil. 

 

Dansa Infantil 

Cicle on s'inicia als l'alumnes a la pràctica de la dansa. Programa dividit en 3 cursos d'edats entre 4 i 7 anys.

Estudis Grau de Dansa

Estudis Integrals de Nivell Elemental de Dansa. Programa de  formació en dansa clàssica i contemporània.

Preparació d'estudiants per les proves d'accés al Grau Superior de Dansa.

 

A partir de 8 anys cursos preparatoris.

Royal Academy of Dance

 

 

Preparació i exàmens del mètode de dansa clàssica de la Royal Academy of Dance, RAD. 

Mètode d'estudis destinat a motivar i fomentar l’estudi de la dansa clàssica en alumnes de totes les edats i nivells.

 

Nivells children i vocational.

Preparació i exàmens a l'escola.

 

 

Dansa per adults

 

Dansa clàssica, ballet

Puntes i repertori adults

Dansa contemporània

Ritmes Llatins

 

 

 

Articles

Ballet infantil

Beneficis de la dansa en la infància.

 

>>Llegir article

Puntes

Amb quants anys podré fer puntes?

 

Article: Consell per la iniciació a l'entrament amb sabatilles de punta.

 

>>Llegir article

 

Ballet a partir dels 30

El Ballet se convirtió en un sueño inalcanzable, dormido en el fondo de mi alma. Pero el destino se encargó de despertarlo

 

>>Llegir article

A Guide to Interpreting Contemporary Dance

What is contemporary dance?

 

>> Llegir article

21a Fira Mediterrània (Wed, 19 Sep 2018)
La Fira Mediterrània de Manresa proposa dedicar la seva 21a edició, que se celebrarà del 4 al 7 d'octubre, als rituals. I més concretament, a explorar la relació entre cultura popular, espiritualitat i comunitat i com aquesta connexió pot inspirar la creació escènica contemporània. Les cultures són el resultat de la suma del llegat dels avantpassats, que fan que cada arrel sigui única, amb un llenguatge comú i uns ritus que la identifiquen. Tant si es tracta d'una cerimònia antiquíssima com de noves formes de comportament contemporani, els rituals col·lectius destaquen sovint per la seva força estètica, uns codis depurats i una implicació comunitària que els converteix en una potent font d'inspiració per als artistes. Enguany la fira programa 10 espectacles de dansa, tots inspirats en els rituals. Pilar de dos, de Clàudia Gómez i Raquel Viñuales Divendres, 5 d'octubre a les 18:30h; dissabte, 6 d'octubre a les 17:30. Teatre Kursaal. Pati. Tornar a casa, d'Esbart Joaquim Ruyra Diumenge, 7 d'octubre a les 12:30h La Seu. Cuentos de azúcar, de Eva Yerbabuena (Andalusia/Japó) Divendres, 5 d'octubrea les 20:30h. Teatre Kursaal. Sala gran. Quixote, de Grupo Puja! (Argentina/País Valencià/Regió de Múrcia) Divendres, 5 d'octubre a les 20:00h Dissabte, 6 d'octubre a les 20:30h Plaça Major. El moviment de les coses que prenen temps, de Ji Hye Chung, Xavi Lloses, Cristina Colomer, Ramón Balagué i colla castellera d'Artés. (Catalunya/Corea del Sud) Divendres d'5 octubre a les 20:30h Dissabte, 6 d'octubre a les 20:00h Teatre Kursaal. Pati. Máquinas sagradas, de Juan Carlos Lérida (Andalusia/Catalunya) Divendres, 5 octubre a les 21:00h Dissabte, 6 d'octubre a les 18:00h i a les 20:30h Taller Mecànic Ramon Pons, Av. de Tudela 10, Manresa. Erritu (espectacle inaugural), de Kukai Dantza, Sharon Fridman i Orfeó Manresà (Catalunya/Israel/País Basc) Dijous, 4 d'octubre a les 21:00h. La Seu. Sa mateixa, de Lali Ayguadé i Joana Gomila (Catalunya/Illes Balears) Divendres, 5 d'octubre a les 22:00h. Teatre Kursaal. Sala petita. Malen, el llegat ancestral maputxe, de Ricardo Curaqueo (Xile) Diumenge, 7 d'octubre a les 19:30h. Teatre Kursaal. Sala petita. Estudi per a pandereta, de Societat Doctor Alonso Divendres, 5 d'octubre a les 19:00h Dissabte, 6 d'octubre a les 21:00h Carrer del Balç.
>> más información

"Ballant ballàvem" (Balla'm un llibre 2018) (Thu, 06 Sep 2018)
Per quart any consecutiu la dansa tornarà a entrar a les biblioteques públiques catalanes amb Balla'm un llibre, cicle de coreografies curtes basades en textos literaris que seran presentades i interpretades a les sales de lectura. Ballant ballàvem, de Laia Santanach, a partir de diverses obres de Joan Coromines Sinopsi: Ballant ballàvem són paraules en moviment, són expressions dansades, són sensacions i estats composats. Partint de l'origen de la paraula i la recerca d'aquest origen, com feia Joan Coromines, Ballant ballàvem representa i exposa un paral·lelisme entre la tria de la fisicalitat amb el seu aparent significat. Fitxa artística: Concepte i coreografia: Laia Santanach Interpretació: Laia Santanach. Composició musical: Cligbcn productions. Música: Fink, Ellen Allien & Apparat, Occupied territories. Veu en off: Ignasi Castañé. Durada: 15 minuts. Públic: Per tots els públics. Calendari: Girona: Biblioteca Carles Rahola, el 24 d'abril  a les 19.30h. Celrà: Biblioteca Municipal de Celrà, el 4 de maig a les 18h. Torroella de Montgrí: Biblioteca Pere Blasi, el 28 de setembre a les 19h.
>> más información

Flip Book, de Boris Charmatz, al Mercat de les Flors (Thu, 06 Sep 2018)
Boris Charmatz parteix del llibre Merce Cunningham, Fifty Years, una col·lecció de fotografies i dibuixos que recull la trajectòria d'aquesta icona de la dansa. La peça mostra la història del treball d'una vida plasmada en un llibre que es transforma en una actuació de dansa. Mitjançant una lectura ràpida d'unes cent cinquanta de les seves peces, l'espectacle torna a revisar els moviments d'aquest precursor, juntament amb John Cage, de les operacions aleatòries i combinatòries en el camp de la coreografia. Flip Book és un objecte inclassificable i polivalent, iniciat amb estudiants d'art i continuat per antics membres de la companyia de Cunningham, ballarins i aficionats. Un Cunningham veritable-fals, lúdic i turbulent. Des d'Aatt enen tionon (1996) fins a 10000 gestes (2017), el ballarí i coreògraf Boris Charmatz ha presentat tot un seguit de peces realment memorables. Tot i mantenir una extensa activitat de gira, periòdicament també pren part en esdeveniments d'improvisació amb Saul Williams, Archie Shepp i Médéric Collignon, i continua col·laborant com a ballarí amb Anne Teresa De Keersmaeker i Tino Sehgal. Charmatz va ser artista associat del Festival d'Avinyó 2011. L'any 2013 va ser artista convidat al MoMA de Nova York, on va concebre el programa de dansa Musée de la danse: Three Collective Gestures per tot l'àmbit del museu. El 2015 fou convidat de la Tate Modern a Londres. Des de l'any 2009 és director del Centre Nacional Coreogràfic de Rennes i la Bretanya (França), que ha transformat en un museu de la dansa (Musée de la danse) de nova concepció. Des de 2017 Boris Charmatz és artista associat de la Volksbühne a Berlín. Concepció Boris Charmatz / Amb François Chaignaud o Ashley Chen o Foofwa d'Imobilité, Raphaëlle Delaunay o Asha Thomas, Christophe Ives o Laurent Pichaud, Marlène Monteiro Freitas o Latifa Laâbissi o Olga Dukhovnaya, Olivia Grandville o Lénio Kaklea, Mani A. Mungai / Interpretació lliure de les fotografies «Merce Cunningham, un demi-siècle de danse» de David Vaughan, dirigit per Melissa Harris, Ed. Plume, 1997 / Producció Musée de la danse El Musée de la danse / Centre chorégraphique national de Rennes i de la Bretanya dirigit per Boris Charmatz rep el support del Ministeri francès de Cultura i Comunicació (Direction Régionale des Affaires Culturelles / Bretagne), la Ciutat de Rennes, el regional Consell de Bretanya i el Consell General Council d'Ille-et-Vilaine. L'Institut Français contribueix regularment a la gira internacional del Musée de la danse. #BorisCharmatz #MuseeDeLaDanse #FlipBook
>> más información

Dansacat.org :: Formació

Radicalment, la cultura (Thu, 20 Sep 2018)
La cultura entesa com a dret, com a aprenentatge constant, com a experiència de vida. La cultura repleta de subjectivitats i que, alhora, ens travessa de manera col·lectiva. La cultura: un camp de batalla d'idees, emocions i pràctiques dins del qual cada dia hi neixen i hi creixen més projectes sostinguts des de les dinàmiques cooperatives. L'economia social i la seva forma de relacionar-se amb el món i amb les persones ha deixat de ser una proposta, una promesa, un futurible. L'economia social és avui una realitat que planteja procediments, criteris i formats diferencials en tots els àmbits de la vida i l'activitat econòmica. Un paradigma que situa al centre la dignitat i la vida de les comunitats i de les persones que fan possibles els projectes que imaginem. Radicalment, la cultura perquè, sense un compromís profund amb les idees, no podem esdevenir persones lliures. Radicalment, la cultura perquè sense persones lliures i crítiques no podem construir aquest nou món que fa anys que teixim. Un món comú on compartir sigui el fil invisible que sustenti el futur. Un món comú en el qual les eines i els aprenentatges es posin al servei de les comunitats. Un món comú en el qual puguem replicar les pràctiques que funcionen i aprendre dels errors, dels propis i dels aliens. OBJECTIUS DEL CURS Aquest curs és un espai en codi obert. Un punt de trobada de projectes culturals on repassar les trajectòries, dubtes, fortaleses, mètodes, etc. Un recurs per conèixer els valors i les metodologies pròpies dels projectes culturals que es desenvolupen des de l'economia social i solidària. Una immersió que ens ha de permetre dotar-nos mútuament d'eines i facilitar el naixement de nous projectes a partir de la nostra arma més profunda: generar xarxa i aprendre juntes. Del 23 d'octubre a l'11 de desembre de 2018 Tots els dimarts de 18h a 20h Lloc: Ateneu L'Harmonia. Recinte Fabra i Coats (C. de Sant Adrià, 20 - Barcelona) Preu del curs: 90€ Preu reduït: 75€* * Per membres de: Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya | Associació de Professionals del Circ de Catalunya | Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics | El Col·lectiu | Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya. PROGRAMA De la cultura cooperativa al cooperativisme cultural Ivan Miró. La Ciutat Invisible Què suggereix l'expressió Cultura Cooperativa? Les formes cooperatives de la cultura; la seva dimensió col·lectiva, social o comunitària; una cultura que coopera... També, evidentment, la producció feta per les cooperatives culturals. I una tercera accepció: cultura cooperativa en tant que el conjunt de les modalitats específiques de la cultura organitzativa i econòmica del cooperativisme. Això és, aquella forma de fer basada en la propietat col·lectiva dels mitjans producció, consum i estalvi, la seva gestió democràtica, així com una tendència a la socialització dels excedents. En un encreuament d'aquests significats, en l'àmbit cultural i artístic barceloní han nascut i s'han consolidat - en diferents etapes i sectors - un bon nombre de cooperatives culturals. Tant per satisfer necessitats i aspiracions de les seves treballadores i usuàries, com per una coherència entre certes pràctiques de la cultura i els formats societaris cooperatius, el món de l'art i la cultura ha tingut històricament expressions proclius a la democratització econòmica de l'activitat a partir de la figura cooperativa. Avui, quan els reptes del mercat de treball cultural urgeixen alternatives col·lectives, quines experiències poden inspirar-nos a l'hora de crear una nova iniciativa de cooperativisme cultural? La cultura com a dispositiu per a la transformació social Xapo Ortega i Natàlia Sànchez. Metromuster La productora Metromuster és la responsable de pel·lícules com Ciutat Morta o Idrissa, que s'estrena el mes de novembre. Entenen el cinema com una eina de transformació social. A través del que anomenen campanya d'incidència política endeguen un dispositiu per tal de generar i ampliar comunitats al voltant de casos paradigmàtics de vulneració de drets amb l'objectiu de provocar canvis en l'opinió pública. El codi obert, des de la idea inicial a la mateixa estrena de la pel·lícula, passant per tallers, performances, mobilitzacions a l'espai públic, accions legals i fins i tot el mateix finançament, és part de la història que volen explicar i que fins i tot poden alterar el desenllaç. Totes les claus per finançar amb èxit el teu projecte cultural, social i polític a escala europea [HUMOR] Felipe G. Gil. Zemos98 Moltes persones es pregunten com finançar projectes que fomentin una cultura de la participació, que generin ciutadania crítica, que qüestionin les narratives dominants i que afavoreixin una visió més cooperativa de la vida. Moltes persones també es pregunten com és possible posar fi a la precarietat a través de projectes que fomentin elements culturals, socials i educatius, mentre es col·labora amb altres entitats d'altres latituds. Moltes persones es pregunten com poden accedir a xarxes europees a mitjà i llarg termini. Potser ZEMOS98 no tingui resposta a totes aquestes preguntes, però sí que sabem del cert que compartiran honestament la seva experiència en relació a totes aquestes qüestions i que projectaran GIFs que faran somriure a les persones assistents. De la precarietat a la recerca d'alternatives. Producció cooperativa Emma Giné i Pablo Tudela. Quesoni Quesoni desenvolupa projectes vinculats al món de la música en aspectes com la sonorització, la il·luminació o la producció. També intervenen en l'àmbit de la programació artística, com en el cas del festival de música negra Say It Loud que enguany arriba a l'edició número 11. A partir de la seva praxi en la gestió d'esdeveniments, producció o programació musical cerquen alternatives a les lògiques que ens tenen acostumades els circuits comercials, els patrocinis i la necessitat permanent de col·locar al centre els beneficis i no a les persones. Aposten per un treball en xarxa amb altres actors vinculats a l'economia social i l'àmbit comunitari, amb l'objectiu de recuperar la centralitat i el paper cohesionador de la cultura en la vida dels territoris on intervenen. Reptes de la gestió i cures internes en l'ecosistema cultural Biel Martínez. Giravolta Les alternatives econòmiques de base cooperativa i solidària no estan exemptes de dificultats i reptes al voltant de la gestió interna, la cohesió en els equips, els espais de presa de decisió i els processos interns que es requereixen per arribar a generar projectes culturals sòlids i confortables per a les persones que hi formen part. Per fer-ho possible, caldrà aprendre a desenvolupar cures mútues a partir dels propis recursos, reflexions, diversitat d'eines i experiències viscudes que permetin situar a les persones en el centre dels projectes. Relatar per crear comunitats, més enllà del màrqueting Mireia Mora. La Tremenda Webs, xarxes socials, cartelleria, anuncis a la ràdio, a la televisió, flyers, canals de telegram. Existeixen moltes eines per comunicar els nostres projectes culturals, però el primer pas és avaluar qui és el nostre context per tal de poder elaborar un pla coherent entre qui som, què volem aconseguir i a qui ens dirigim. La Tremenda entén els projectes culturals com a experiències que no poden perpetuar-se en el temps sense comunitats que les coneguin, reconeguin i acompanyin. Més enllà del màrqueting clàssic, on el més important és la conversió de la inversió publicitària en venda del producte: què podem fer per a crear una comunitat pròpia, estable i amb la qual dialoguem de forma habitual? Distribució de projectes: mostrar el resultat del procés creatiu Maria Thorson. Hotaru Tots els projectes culturals volen tenir una llarga i saludable vida. Per fer-ho possible, a l'hora de plantejar un projecte d'arts en viu, cal tenir en compte on volem dur-lo i a on volem arribar: Barcelona, Catalunya, l'Estat Espanyol, el món? També caldrà dotar-se de les eines necessàries per a presentar un projecte i fer-lo seductor: un dossier, un rider tècnic, imatges, vídeo, web encaminada a la venda de bolos, mailings, bases de dades, el mapa de les fires i mercats de venda més interessants. Hotaru és el nou nom d'un equip humà que fa més d'una dècada que es dedica a la gestió d'esdeveniments, producció d'espectacles de gran format i distribució d'espectacles de companyies com Insectotròpics. Panell d'experiències. El cooperativisme en codi obert Coòpolis, L'Afluent, La Carbonera, Crític i Nus Teatre Com es materialitza una idea en una realitat? Quins són els passos a seguir? De quins recursos disposem per a acompanyar-nos, formar-nos i fer-ho viable? En aquesta sessió de tancament, quatre projectes cooperatius de diversos àmbits del món de la cultura compartiran la seva experiència: qui són, a què es dediquen, quines dificultats s'han trobat, quines solucions han inventat, quines xarxes de col·laboració han establert... També participarà en la sessió Coòpolis Ateneu Cooperatiu de Barcelona presentant la Guia de Cultura Cooperativa que ha editat en col·laboració amb l'Institut de Cultura de Barcelona en el marc del programa Cultura Viva.
>> más información

La Bugada. Taller de creació a Festival Escena Poblenou (Thu, 20 Sep 2018)
"La bugada" és un taller de creació que recrea metafòricament la trobada íntima i còmplice entre les dones que rentaven la roba a mà en un safareig públic. Utilitzem el safareig públic com a metàfora, com a únic espai de convivència femenina extrafamiliar al que tenien accés moltes dones en una determinada època històrica, quan no podien anar soles pel carrer i no tenien permesa l'entrada en els bars. Recreem aquest tipus d'espai arquitectònic, on es portava la roba bruta i del que sortia neta, un lloc on es podien arribar a rentar consciències, esbandir pensaments, aclarir les pors, fregar fort fins a desvetllar desitjos i somnis. Si tens ganes de ballar, de frotar i de treure-li brillo a la bèstia que portes a dins, vine amb nosaltres Estarem frotant i donant-li brillo absolutament a tot amb #LaBugada al Centre Cívic Can Felipa, dins el marc del Festival Escena Poblenou. Tots els dilluns, dimecres i divendres d'octubre, de 10h a 14h, de l'1 al 19 de octubre. Amb 2 presentacions públiques: dissabte 20 d'octubre a les 12h i a les 18:30h www.labuenacia.com
>> más información

Escola de dansa autoritzada

Contacte

 

Espai d'Arts Dansa

C. Tarragona

08700 Igualada

 

www.espaidarts.com

www.dansaigualada.cat

 

Telèfon

93 803 5713

email

espaidarts@espaidarts.com

a8074021@xtec.cat

 

 

Mostra'm dansa 2018
Festival de dansa 2018

Cartells del Mostra'm i del Festival de dansa 2018. Treball de l'alumne Francesc Roca dels estudis de gràfica publicitària de l'Escola Municipal d'Art Gaspar Camps. Les fotografies son de la Laura Orejuela i la Teresa Beltran, alumnes del monogràfic de fotografia guiat per Aureli Sendra. I les ballarines Marta Canales i Berta Búrria de Espai d'Arts, escola de dansa.

Cartell Mostra de Dansa 2017
Cartell Mostra de Dansa 2016. Disseny Xavier Gabriel, il.lustrador igualadí
Cartell Mostra de Dansa 2015. Disseny Xavier Mula, il.lustrador igualadí
Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
Espai d'Arts Dansa C. Tarragona,45 Igualada Tel.: 93 8035713 www.dansaigualada.cat

Llamar

E-mail

Cómo llegar